La sort no te res a veure

Les restriccions econòmiques que està aplicant la SSPRiJJ afecten greument, des de fa temps, a les condicions de treball del personal dels centres penitenciaris de Catalunya.

Les darreres agressions, no és més que la punta de l’iceberg de la situació que es viu als centres. Com diem, no és la sort la que fa que la infinitat d’incidents que es produeixen contínuament als centres penitenciaris de Catalunya, no acabin en agressions o incidents greus. El que ho evita, sols és la professionalitat dels funcionaris. Si fos la sort, fa anys que ens hagués tocat la loteria, primitiva, 6/49.... i ens demanaríem dies per anar a Las Vegas a provar que estem assenyalats per la deessa Fortuna. Actualment, la única fortuna que tenim és que, gràcies al nostre esforç, varem aprovar unes oposicions i per això som insolidaris i quasi tenim la culpa de la crisi. Ningú recorda la congelació salarial del 96.

Aquesta professionalitat que ens neguen i que fins i tot, membres destacats de la SSPRiJJ, qüestionen obertament en les xerrades que fan al curs avaluatiu per als nous funcionaris a l’ISPC, amb perles com “als funcionaris antics sols els teniu que escoltar per saber com agafar la baixa”. Si tan cavernaris érem, com pot ser que els centres funcionessin fins ara?.

De la mateixa manera, professionalitat i bona praxis son, per a nosaltres, sinònims. Fins i tot si utilitzem l’estadística, que tant agrada a la SSPRiJJ, veurem que els percentatges de mala praxis, de les que sempre ens acusen, en el nostre col·lectiu és ínfim comparat amb el d’altres col·lectius.

Però la professionalitat te un límit igual que la capacitat de resistència. Ara arriba l’estiu i com sempre, començarà el mercadeig per a cobrir serveis. Quan ens ho demanen ells, tota la problemàtica que assenyalaven com a justificació per a limitar els canvis, desapareix. Fins i tot s’arriba a demanar triplicar torn (o no és així, companys de Joves?). Fins i tot, ratllant amb la burla, els companys que no cobren 100€ i no poden fer canvis, son avisats per a cobrir torns.

Mentre això passa, “els tres mosqueters” estan treballant per la “transparència concursal”. Ningú es mou, ja que “el que se mueva no sale en la foto”. Ja ha passat el moment de demanar que es prengui consciència, o de demanar responsabilitat i exigir respecte. A 6 mesos de la finalització de l’actual Acord, no ni ha cap proposta i sembla que la consigna sigui el passar desapercebut.

Davant el silenci, es comencen a fer experiments de voler que tot passi per al quadrant de les guàrdies. La conseqüència és que assumim nosaltres el cost de baixes i es produeixin enfrontaments entre els treballadors. Allò del “divide y venceràs”.

Per això us proposem:

• NI UN SOL CANVI PER A COBRIR ELS SERVEIS.
• Mantenir l’Acord sobre els quadrants de les guàrdies igual que estava.
• Reunió dels sindicats representatius amb la SSPRiJJ per a donar solucions.
• Començar a confeccionar la plataforma reivindicativa per al nou acord.

Barcelona, 1 de juny de 2009

Surten a concurs les obres per a la construcció del Centre Penitenciari Mas d’Enric, al Catllar

Dimecres, 01 d'abril de 2009

L’empresa pública Gestió d’Infraestructures, SA (GISA), ha tret a concurs les obres del Centre Penitenciari Mas d’Enric, que es construirà al terme municipal del Catllar, segons recull avui el DOGC (núm. 5351) en l’anunci pel qual es fa pública la licitació del contracte. L’empresa que en resulti l’adjudicatària es farà càrrec tant de la construcció com de la conservació i explotació de l’equipament.

Les empreses que vulguin optar al concurs poden presentar les seves ofertes fins al 20 de maig. Un cop s’hagi resolt el concurs, l’adjudicatària comptarà amb un termini de 29 mesos per a l’execució de les obres, que podrien començar durant el segon semestre d’aquest any. Està previst que el centre entri en funcionament al final del 2011. Aquesta infraestructura es finançarà amb capital privat, sota la modalitat de contracte de constitució de dret de superfície amb una durada de 32 anys.

La construcció del futur Centre Penitenciari Mas d’Enric tindrà un cost estimat de 113.830.553,81 euros. Amb una capacitat per a 650 interns homes, 50 joves i 50 dones, aquest equipament substituirà la presó de Tarragona. S’aixecarà en uns terrenys propers a l’AP-7 que han estat adquirits per la Generalitat mitjançant el procediment d’expropiació i tindrà una superfície construïda de 65.636 metres quadrats.

En el projecte, redactat per la UTE formada per Estudi P/S/P Arquitectura SCP i Roger Páez i Blanch, s’ha dissenyat un equipament que s’adapta a la topografia i se situa al terreny més planer i lliure de vegetació de la parcel·la, de 279.964,70 metres quadrats. Aquesta ubicació és la que menys afecta els boscos de l’ indret, que es conserven i potencien com a entorn del conjunt. La proposta agrupa els edificis del centre penitenciari a banda i banda d’un gran carrer central i incorpora a l’espai inclòs dins del recinte tres espais naturals, un d’ells fruit de la conservació d’un grup d’alzines que ja existeix.

Els diversos edificis del conjunt acolliran els mòduls de vida, un mòdul de règim tancat i un d’ingressos, l’espai per a les comunicacions, la infermeria, una àrea de serveis amb magatzems, bugaderia i cuina, tallers productius, una zona per a activitats formatives i culturals i un poliesportiu.

La construcció del nou centre penitenciari al municipi del Catllar és una de les actuacions previstes en el Pla d’equipaments penitenciaris, que suposarà la creació de 6.500 noves places per donar resposta al creixement de la població reclusa i a la necessitat de substituir les instal·lacions que han quedat obsoletes, en aquest cas les de la presó de Tarragona.

El Pla d’equipaments penitenciaris ja ha suposat l’entrada en funcionament dels centres penitenciaris Brians 2, Lledoners i de Joves; l’inici de la construcció del Centre Penitenciari Puig de les Basses, que substituirà les presons de Girona i Figueres, i ara l’inici del procés de licitació del Centre Penitenciari Mas d’Enric. En total, el Pla preveu la construcció de vuit centres penitenciaris, el tancament de sis més i la construcció de cinc centres oberts.

LLIURANCES I PERMISOS

En relació amb la situació que es dona darrerament respecte a les lliurances, permisos, etc., des de CSI·F volem puntualitzar:

El coeficient de simultaneïtat, es calcula sobre el total de la guàrdia.

Els permisos de maternitat, estan fora del coeficient de simultaneïtat. Aquest tema es va resoldre dins d’una comissió de seguiment fa anys.

En cap cas els coordinadors de les guàrdies han de trucar a ningú. Fa molts anys, es va regular que els coordinadors el que fan és portar els quadrants com una proposta i és la direcció qui resol, ni tenen capacitat ni competència sobre cap tema de coerció o notificació.

Barcelona, 11 d’abril de 2009

¡¡¡SI ES INDECENTE!!!

Ha dicho la Presidenta de la Comunidad de Madrid (TAMBIEN OTROS POLITICOS Y DE TODOS LOS PARTIDOS) que es indecente que mientras la inflación es -1%, los funcionarios además de tener plaza fija, tengan una subida salarial del 5% (gran mentira por cierto),

Objetivo: CONGELARLES EL SUELDO.

Me gustaría transmitirles a estos Señores (si es que se le pueden llamar así) lo yo que considero indecente:

Indecente, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado 3.996 pudiendo llegar con dietas y otras prebendas a 6.500 €/mes.

Indecente, es que un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.

Indecente es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca, (siempre por unanimidad, por supuesto y al inicio de la legislatura).

Indecente es comparar la jubilación de un diputado y el de una viuda.

Indecente, es que un ciudadano tenga que cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste con siete y los miembros del gobierno para cobrar la pensión máxima solo necesiten jurar el cargo.

Indecente es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.

Indecente es colocar en la administración miles de asesores, amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados; o liberados con sueldo de partidos y sindicatos...

Indecente es el millonario gasto en mediocres TV autonómicas creadas al servicio de la pervivencia en el trono de políticos más mediocres.

Indecente es el ingente dinero destinado a sostener los partidos aprobado por los mismos políticos que viven de ellos.

Indecente es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (y no digamos intelectual o cultural).

Indecente es el coste que representan a los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes siempre en gran clase y tarjetas de crédito por doquier.

Indecente es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.

Indecente es que sus señorías cuando cesan en el cargo tengan un colchón del 80% del sueldo durante 18 meses.

Indecente es que ex ministros, ex secretarios de estado y altos cargos de la política cuando cesan son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del erario público.

Indecente es que se utilice a los medios de comunicación para transmitir a la sociedad que los funcionarios solo representan un coste para el bolsillo de los ciudadanos.

Indecente es que nos oculten sus privilegios mientras vuelven a la sociedad contra quienes de verdad les sirven.

INDECENTE ES QUE SIEMPRE SE ARREGLE ESPAÑA y sus presupuestos, ¡¡¡CON EL SUELDO DE LOS FUNCIONARIOS!!! Mientras hablan de política social y derechos sociales,

QUE INDECENTES...

Veamos un ejemplo para comparar con un funcionario o un jubilado:

Top Ten DE ESPAÑA 10 políticos. A PELO Y SIN DIETAS (QUE TAMBIEN PUEDEN VIVIR DE ELLAS)

1. Presidente de la Generalitat de Cataluña, José Montilla 164.043,54 euros

2. Presidente de la Diputación de Barcelona, Celestino Corbacho 144.200 euros

3. Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu 117.398 euros

4. Presidente de la Diputación de Lleida, Jaume Gilabert 108.220 euros

5. Alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón 100.743 euros

6. Presidente País Vasco, Juan José Ibarretxe 99.574 euros

7. Presidente de la Diputación de Vizcaya, José Luis Bilbao 99.540 euros

8. Presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre 98.700 euros

9. Presidente de la Diputación de Girona, Enric Vilert 98.000 euros

10. Presidente de la Diputación de Palencia, Enrique Martín 97.339 euros

ALCALDES MEJOR PAGADOS DEL PAÍS

1. Barcelona - Jordi Hereu 117.398 euros

2. Madrid - Alberto Ruiz Gallardón 100.743 euros

3. Bilbao - Iñaki Azcuna 92.873 euros

4. Zaragoza - Juan Alberto Belloch 92.414 euros

5. Valladolid - Francisco Javier León de la Riva 91.000 euros

6. Valencia - Rita Barberá 90.296 euros

7. Castellón - Alberto Fabra 88.000 euros

8. Vitoria - Patxi Lazcoz 85.570 euros

9. Oviedo - Gabino de Lorenzo 84.588 euros

10. Tenerife - Miguel Zerolo 84.445 euros

11. San Sebastián - Odón Elorza 82.091 euros

12. Huelva - Pedro Rodríguez 81.014 euros

13. Lleida - Ángel Ros 80.645 euros

14. Málaga - Francisco de la Torre 77.678 euros

15. Badajoz - Miguel Ángel Celdrán 73.500 euros

16. Santander - Iñigo de la Serna 72.416 euros

17. Alicante - Luis Díaz Alpieri 72.000 euros

18. Murcia - Miguel Ángel Cámara 72.000 euros

19. Ourense - Francisco Rodríguez 72.000 euros

20. Almería - Luis R. Rodríguez Comendador 71.005 euros

21. Salamanca - Julián Lanzarote 70.872 euros

22. Las Palmas - Jerónimo Saavedra 68.148 euros

23. Cuenca - Francisco Javier Pulido 68.000 euros

24. A Coruña - Javier Losada 66.942 euros

25. Burgos - Juan Carlos Aparicio 66.942 euros

26. Cádiz - Teófila Martínez 66.942 euros

27. Guadalajara - Antonio Román 66.492 euros

28. Ciudad Real - Rosa Romero 66.476 euros

29. Granada - José Torres 65.977 euros

30. Zamora - Rosa Baldeón 64.950 euros

31. Sevilla - Alfredo Sánchez Monteseirín 64.450 euros

32. Albacete - Manuel Pérez 63.434 euros

33. Córdoba - Rosa Aguilar 63.260 euros

34. León - Francisco Fernández 63.206 euros

35. Lugo - José López Orozco 63.000 euros

36. Palma de Mallorca - Aina Calvo 62.356 euros

37. Pamplona - Yolanda Barcina 61.982 euros

38. Girona - Anna Pagans 60.924 euros

39. Segovia - Pedro Arahuetes 60. 824 euros

40. Toledo - Emiliano García 60.389 euros

41. Cáceres - María Carmen Heras 60.200 euros

42. Pontevedra - Miguel Ángel Fernández 60.000 euros

43. Soria - Carlos Martínez 60.000 euros

44. Jaén - Carmen Purificación Peñalver 59.044 euros

45. Logroño - Tomás Santos 58.000 euros

46. Ávila - Miguel Ángel García 58.000 euros

47. Huesca - Fernando Elboj 48.688 euros

48. Teruel - Miguel Ferrer 47.000 euros

49. Palencia - Heliodoro Gallego 45.057 euros

50. Tarragona - Joseph Félix Ballesteros 33.264 euros

Presidentes de comunidades autónomas (salario anual)

1. José Montilla - Cataluña 164.043,54 euros

2. Juan José Ibarretxe - País Vasco 99.574 euros

3. Esperanza Aguirre - Madrid 98.700 euros

4. Marcelino Iglesias - Aragón 87.000 euros

5. Emilio Pérez Touriño - Galicia 83.374 euros

6. Paulino Rivero - Canarias 79.963 euros

7. Manuel Chaves - Andalucía 78.791 euros

8. Juan Vicente Herrera- Castilla y León 78.791 euros

9. José María Barreda - Castilla La-Mancha 78.791 euros

10. José Luis Valcárcel - Murcia 78.791 euros

11. Miguel Sanz - Navarra 78.227,94 euros

12. Francisco Camps - C. Valenciana 77.988,24 euros

13. Francesc Antich - Baleares 70.657,86 euros

14. Miguel Ángel Revilla - Cantabria 68.666 euros

15. Vicente Álvarez Areces - Asturias 68.002 euros

16. Pedro Sanz - La Rioja 63.376,32 euros

17. Guillermo Fernández Vara - Extremadura 54.244,56 euros

Presidente de las diputaciones provinciales (salario anual)

1. Barcelona - Celestino Corbacho 144.200 euros

2. Lleida - Jaume Gilabert 108.220 euros

3. Vizcaya - José Luis Bilbao 99.540 euros

4. Girona - Enric Vilert 98.000 euros

5. Palencia - Enrique Martín 97.339 euros

6. Álava - Xabier Aguirre 92.596 euros

7. Castellón - Carlos Fabra 92.400 euros

8. Tarragona - Josep Poblet 92.000 euros

9. Málaga - Salvador Pendón 89.000 euros

10. Teruel - Antonio Arrufat 85.000 euros

11. Ávila - Agustín González 83. 521 euros

12. Toledo - José Manuel Tofiño 82.908 euros

13. Gran Canaria - José Miguel Pérez 81.538 euros

14. León - Isabel Carrasco 80.920 euros

15. Almería - Juan Carlos Usero 79.660 euros

16. Zaragoza - Javier Lambán 78.000 euros

17. Valencia - Alfonso Rus 77.988 euros

18. Pontevedra - Rafael Louzán 77.988 euros

19. Coruña - Jesús Salvador Fernández 77.988 euros

20. Salamanca - Isabel Jiménez 77. 591 euros

21. Tenerife - Ricardo Melchior 76.968 euros

22. Cádiz - Francisco González 76.000 euros

23. Lanzarote - Manuela Armas 75.995 euros

24. Ciudad Real - Nemesio De Lara 72.991 euros

25. Segovia - Javier Santamaría 72.568 euros

26. Ourense - José Luis Baltar 72.408 euros

27. Alicante - José Joaquín Ripoll 72.061 euros

28. Valladolid - Ramiro F. Ruiz 70.000 euros

29. Fuerteventura - Mario Cabrera 69.566 euros

30. Albacete - Pedro Antonio Ruiz 68.600 euros

31. Cáceres - Juan Andrés Tovar 68.236 euros

32. Badajoz - Valentín Cortés 68.236 euros

33. Cuenca - Juan Manuel Ávila 68.002 euros

34. Mallorca - Francina Armengol 68.000 euros

35. Huelva - Petronila Guerrero 67.490 euros

36. Ibiza - Xico Tarrés 66.000 euros

37. Jaén - Felipe López 66.000 euros

38. Soria - Efrén Martínez 63.639 euros

39. Menorca - Joana Barceló 63.100 euros

40. Granada - Antonio Martínez 62.493 euros

41. Zamora - Fernando Martínez 61.734 euros

42. Córdoba - Francisco Pulido 61.336 euros

43. Burgos - Vicente Orden 59. 990 euros

44. Guadalajara - María Antonia Pérez 59.336 euros

45. Sevilla - Fernando Rodríguez 51.936 euro

Fuente:

EXPANSION.COM del día 4 de agosto

Os agradeceré que deis la máxima difusión a este escrito para acabar de una vez con tantos mitos, embustes y demagogia por parte de los políticos que se piensan que 'el pueblo' se chupa el dedo.