Les restriccions econòmiques que està aplicant la SSPRiJJ afecten greument, des de fa temps, a les condicions de treball del personal dels centres penitenciaris de Catalunya.
Les darreres agressions, no és més que la punta de l’iceberg de la situació que es viu als centres. Com diem, no és la sort la que fa que la infinitat d’incidents que es produeixen contínuament als centres penitenciaris de Catalunya, no acabin en agressions o incidents greus. El que ho evita, sols és la professionalitat dels funcionaris. Si fos la sort, fa anys que ens hagués tocat la loteria, primitiva, 6/49.... i ens demanaríem dies per anar a Las Vegas a provar que estem assenyalats per la deessa Fortuna. Actualment, la única fortuna que tenim és que, gràcies al nostre esforç, varem aprovar unes oposicions i per això som insolidaris i quasi tenim la culpa de la crisi. Ningú recorda la congelació salarial del 96.
Aquesta professionalitat que ens neguen i que fins i tot, membres destacats de la SSPRiJJ, qüestionen obertament en les xerrades que fan al curs avaluatiu per als nous funcionaris a l’ISPC, amb perles com “als funcionaris antics sols els teniu que escoltar per saber com agafar la baixa”. Si tan cavernaris érem, com pot ser que els centres funcionessin fins ara?.
De la mateixa manera, professionalitat i bona praxis son, per a nosaltres, sinònims. Fins i tot si utilitzem l’estadística, que tant agrada a la SSPRiJJ, veurem que els percentatges de mala praxis, de les que sempre ens acusen, en el nostre col·lectiu és ínfim comparat amb el d’altres col·lectius.
Però la professionalitat te un límit igual que la capacitat de resistència. Ara arriba l’estiu i com sempre, començarà el mercadeig per a cobrir serveis. Quan ens ho demanen ells, tota la problemàtica que assenyalaven com a justificació per a limitar els canvis, desapareix. Fins i tot s’arriba a demanar triplicar torn (o no és així, companys de Joves?). Fins i tot, ratllant amb la burla, els companys que no cobren 100€ i no poden fer canvis, son avisats per a cobrir torns.
Mentre això passa, “els tres mosqueters” estan treballant per la “transparència concursal”. Ningú es mou, ja que “el que se mueva no sale en la foto”. Ja ha passat el moment de demanar que es prengui consciència, o de demanar responsabilitat i exigir respecte. A 6 mesos de la finalització de l’actual Acord, no ni ha cap proposta i sembla que la consigna sigui el passar desapercebut.
Davant el silenci, es comencen a fer experiments de voler que tot passi per al quadrant de les guàrdies. La conseqüència és que assumim nosaltres el cost de baixes i es produeixin enfrontaments entre els treballadors. Allò del “divide y venceràs”.
Per això us proposem:
- NI UN SOL CANVI PER A COBRIR ELS SERVEIS.
- Mantenir l’Acord sobre els quadrants de les guàrdies igual que estava.
- Reunió dels sindicats representatius amb la SSPRiJJ per a donar solucions.
- Començar a confeccionar la plataforma reivindicativa per al nou acord.
Barcelona, 1 de juny de 2009
2 comentaris:
M’ha agrada aquest nou format del Blog que haveu fet, ja és hora de que comenceu a fer i a reivindicar el que els demés sindicats no estan fent, ja és hora de que vosaltres porteu la bandera dels treballadors de presons, us animo a seguir per aquesta línea, ja que som molta la gent que esperem veure moviments per para d’un sindicat que es mereix el reconeixement de sindicat treballador per als treballadors, no per si mateix...
Gracies companys
Veig que les coses comencen a canviar, que finalment i ha un sindicat que té ganes de fer coses pels treballadors i no per si mateix, com molt bé a comentat el/la company/a anterior. Comencem entre tots a fer que les coses siguin com han de ser!!!. Gràcies companys!
Publica un comentari a l'entrada