No sols és als CPs
Si fins ara denunciàvem la manca de personal als mòduls i galeries dels centres penitenciaris, podem afegir un altre col·lectiu que també pateix les “genialitats” d’algú que es pensa que al “Güindous” el botó “inici” fa la feina directament i l’envia a l’impressora.
Diem això perquè d’altra forma no s’enten que a un Servei hipersaturat de feina com és el de selecció i provisió, li multipliquin la feina i es quedin tan amples.
Fins ara, aquest servei s’encarregava dels processos relacionats amb els funcionaris que presten serveis als centres: GSIs, GAMs, GOs.
Ara, el del “Güindous” se li ha acudit, que entre mossegada i mossegada d’entrepà, els hi queda temps per a fer més coses i a partir d’ara, s’encarregaran també de la resta de funcionaris: Juristes, Psicòlegs, etc.
El que no deu haver pensat, és que si els concursos triguen en resoldre’s més d’un any (no espereu els llistats del concurs de comandaments d’interior fins juliol), no es degut a l’entrepà si no a la manca de personal i si posem més feina a la mateixa gent, el concurs de l’any que ve, es resoldrà el 2023. Si afegim, la quantitat de funcionaris que trucaran, carregats de raó, però descarregant el seu empipament sobre el funcionari que l’atén i compleix ordres enlloc de l’inventor d’aquesta disbauxa, igual la cosa s’endarrereix al 2007.
Com a prova que el botó “inici” no ho fa tot, indiquem al del “Güindous” que es miri l’organigrama a la web del Departament i quedarà convençut que no és així. I no és que confongués el botó “inici” amb la tecla “inici”, és que per a que el botó “actualitzar”, actualitzi, cal que algú faci la feina. I si ell no ho sap, algú dels que te les mans vermelles d’aplaudir la genialitat, en lloc de fer-li veura la realitat, que li expliqui, que es suposa que per això estan.
Pel be dels companys del Servei de Selecció i Provisió, esperem que es convenci de la inutilitat de incrementar les tasques, sense veure amb que compte
Barcelona, 10 de juny de 2009
1 comentari:
Companys de CSIF,
Abans de tot, agrair-vos el vostre reconeixement pel desenvolupament de la nostra tasca, tantes vegades ignorada i mai reconeguda.
Parlo en nom propi, però estic segura que tots els meus companys/nyas estan d’acord amb mi: per primer cop i obertament algú reconeix la nostra feina i ens recolza, i és capaç de explicar-los hi als nostres companys de presons quines són les nostres dificultats per desenvolupar correctament la nostra feina i amb quins mètodes treballem, amb programes rudimentaris, gairebé fent tota la feina a mà i sempre amb presses.
Per aquest motiu us donem les gràcies. Sincerament el vostre detall ha estat per tots nosaltres un "puntazo".
Publica un comentari a l'entrada