Situació al C. P. Brians 1

Situació al C. P. Brians 1

El passat dia 23 de juny, es va celebrar una reunió entre la Direcció del Centre i els Sindicats CATAC, CCOO i UGT.

En aquesta reunió es va parlar de:

ü Les limitacions de personal al servei de nit del nostre centre.

En primer lloc, les limitacions de personal no son només de nit. Falta personal a tots els torns. A les nits, s’agreuja perquè es fan canvis per a cobrir altres torns i es pacta amb personal que siguin a canvi de les nits. I el més greu és que aquests canvis, sembla que no tenen res a veure amb aquells que foren limitats a 12 a canvi de 100€ en l’Acord 2006-2009 i que varen signar els sindicats assistents.

La resposta a aquesta queixa és que, en aquests moments, el problema de personal no té una fàcil solució, de fet no té solució immediata. No cal fer una reunió per això, amb llegir la nota de Gerència “Situació econòmica a l’Administració Penitenciaria”, ja ni ha prou. En ella es diu que no haurà cap tipus de substitució ni suplència per cap concepte. I si entrem en el joc de fer canvis, encara ni hauran menys i entrem en aquell concepte tant “de classe” de la insolidaritat entre els companys.

I com que l’eliminació de suplències o reforços requereix major racionalització del gaudiment del temps de lliure disposició, hem de col·laborar per tal que no s’acumulin aquests gaudiments en època de vacances o Nadal. Si tenim en compte que el gaudiment del temps de lliure disposició està regulat per un coeficient de simultaneïtat del 25% a cada guàrdia i el període entre vacances i Nadal és de 2 mesos i escaig, a veure com es quadra el cercle, ja que després, al gener, apareixerà la circular de que els dies cal gastar-los abans del dia x de febrer.

ü Reforços

Han arribar els reforços, però amb la camisa aixecada, o millor dit sense camisa ni pantalons, ja que la crisi no permet certes inversions. Suposem que amb el lloguer del CAR de Sant Cugat per a fer aquelles proves físiques tan importants per a la realització de la nostra tasca rehabilitadora, es podrien haver comprat uns quants uniformes, però era més important veure persones saltar d’alegria al treure-se-les de sobre o plorar de ràbia al haver fallat o a l’haver-se lesionat. I per altra banda, si no hi ha uniformes, perquè preocupar-se pels armariets? I això és tema de mesa de seguiment, no de reunions de Direcció.

ü Dades econòmiques del centre

Insistim, no cal fer una reunió per això, amb llegir la nota de Gerència “Situació econòmica a l’Administració Penitenciaria”, ja ni ha prou. El tema de l’estalvi energètic, està definit molt acertadament. Si es segueixen els consells, segur que hi ha estalvi energètic. I quan descobrim que hi ha una cosa que es diuen programadors, o d’altres estris que encenen i apaguen la llum quan detecten un moviment en un lloc, l’estalvi igual és més gran. Quina llàstima que a la botiga de les càmeres a l’engròs, aquests aparells no estaven a l’aparador.

Barcelona, 2 de juliol de 2009