A TOTS ELS MONITORS D’FPO QUE TREBALLEN A JUSTÍCIA

¡¡HOLA COMPANYS !!

Em dirigeix-ho a vosaltres per posar en el vostre coneixement la situació que ens troben davant dels interessos del CIRE i de la irresponsabilitat de l’Administració de Justícia en vers als seus treballadors.

El CIRE té l’interès de desfer-se gairebé de 50 treballadors que són contractats pel Departament de Justícia, però que fan tasques competencials que va traspassar aquest departament al CIRE, que no vol oferir formació competencial d’aquells treballadors que no li agraden, demanant-li al Departament el acomiadament dels mateixos, i així el CIRE poder fer més tranquil·lament l’explotació del negoci sense ningú que li posi traves a les seves imposicions inquisidores. Des de el CSI·F lluitarem en tots els fronts perquè això no succeeixi, serem sempre al vostre costat defensant-vos front les injustícies i atropellaments que fan alguns càrrecs que gestionen aquest negoci.

HISTÒRIA

Des de fa més de 40 anys el Departament de Justícia ja formava com mida de reinserció a les persones privades de llibertat, i entres altres llocs de desenvolupament de la formació, es troba CP de dones de Barcelona. I a les hores no teníem finançament Europeu, els professionals eren contractats a jornada complerta i formaven part de l’equip educatiu i formatiu, que estava format pel trinomi de: educadors, mestres d’escola i mestres de taller. El estat central, i després la Generalitat de Catalunya quan va assumir les competències de Justícia, entenien que la reinserció d’aquestes persones passava per l’educació i formació, per això havia pressupostos per el seu desenvolupament.

SITUACIÓ ACTUAL

Els objectius son els mateixos que abans, aquests membres de la societat que som privats de llibertat han de seure reconduïts i formats per que puguin ser integrats en el mont social i laboral perquè es sentin independents i solidaris com qualsevol ciutadà comú.

Les eines tècnicament haurien de ser les mateixes per portar a terme aquests objectius, i de fet hi són, teòricament, però a la pràctica no és així ja que es troba el negoci per davant dels objectius.

Mentre que tot va dependre de justícia con administradora dels pressuposts i executora del programa tot va funcionar bé, inclòs quan treball va començar a gestionar els diners del finançament que venien del Font Social Europeu per a aquest projecte. En aquest moment treball feia visites als centres on s’impartien aquestes activitats velant per que els diners arribessin als alumnes.

A les hores el CIRE portava els tallers de producció a les presons, però quan van adonar-se que això dels cursos d’FPO també podria ser negoci es van fer càrrec d’ells, aquí ho hem fastigiat tot; ¿Per què va passar això? -per negoci- Ho explicarem, tranquils.

Com tot negoci, els guanys radiquen intrínsicament en el volum, quan més facturem més guanys tenim, per tant fem més cursos a presons, i per que no també a Justícia Juvenil -si el negoci és el negoci- hores d’ara, treball ja no vigila l’eficàcia de la inversió dels diners de formació, el monopoli es total del CIRE, justícia passa ‘un tupido velo’ i aquí no passa res. ¿Quan surt el problema? quan no arriben els materials per impartir la formació, justificant-lo sempre dient-nos que no n’hi han diners, abans havia diners, on són?. A les hores de fer les contractacions dels treballadors tampoc n’hi han diners, per tant contractem-los per hores a presons, i amb contracte fix si és per a Justícia Juvenil, els alumnes de presons no tenen dret a rebre una formació adient, i els professionals mengen menys, y tampoc tenen perspectives de futur, per tant no tenen dret a tenir seguretat laboral. Però això no acaba aquí, res més llum d’això. Quan el CIRE vol fer la contractació d’un professional d’FPO per a presons, ho demana al Departament de Justícia i aquest ho contracta a temps parcial, amb un contracte d’obra i serveis i tutelats els seus drets i obligacions pel VI conveni col·lectiu de la Generalitat de Catalunya, però qui mana realment en aquests treballadors -el CIRE- que te un conveni propi pels seus treballadors, que per cert, guanyen un 30% més que aquests contractats per Justícia per desenvolupar el seu negoci -així es fan els negocis-.

Aquests treballadors a presons estan totalment desemparats, deixats de la ma de Deu. Justícia els contracta, el CIRE els explota laboralment, i si no accepten els amenaça amb informar negativament d’ells i demanar l’acomiadament, i si fos necessari fer falsificacions de documents també ho demana, l’important aquí es que arriben els diners a les butxaques del CIRE. Les direccions dels centres no els reconeixen com treballadors baix la seva organització laboral creant problemes quan demanen els seus drets, però si els reconeixen per obrir-los expedients disciplinaris.

I per últim, per si tot això fos poca cosa, és el CIRE el que li diu al Departament de Justícia que acomiadi un grup determinat de professionals.

COMPANYS, AIXÒ NO ES POT TOLERAR MÉS, UNITS GUANYAREM, EL CSI·F ESTÀ AMB NOSALTRES.

DEMANEM

• Un contracte de treball fix i a temps complert.
• Un tracte digne dintre del nostre lloc de treball.
• El reconeixement professional com requereixen les nostres competències.
• El descans laboral a mitja jornada.
• La roba de treball adient per el desenvolupament de nostre feina.
• Ni un acomiadament d’aquests treballadors.

Salutacions,

M. Mallo (La Modelo)

Delegat sindical de laborals de presons CSI·F