CONCURS DE COMANDAMENTS

CONCURS DE COMANDAMENTS

Després de més d’un any de aplaçament, de pròrrogues, de temps perdut que podríem anomenar de “confabulacions”, sembla que el concurs de comandaments de vigilancia arriba a la recta final.

És una pena que un sistema que es considera “garantista”, pugui arribar a aquests extrems. Va haver un señor que es deia Pablo Iglesias, que malgrat ser perseguit, va lluitar per les seves idees i pels treballadors, per aconseguir l’abolició de PRIVILEGIS, EXPLOTACIÓ, DISCRIMINACIÓ i un llarg ventall de reivindicacions. Si veiés com els seus hereus sindicals fan, volent impedir l’exercici de la llibertat sindical, o les injustícies d’aquest concurs de comandaments, no mostraria gaire alegria, per no dir que sortiria al carrer ja que la seva lluita continua, sols canvia qui decideix a qui dona privilegis.

CSI·F és un sindicat Professional, no de clase, i la seva màxima prioritat és la defensa dels interessos dels companys, no de l’amic. Considerem que les coses han de ser justes i lluitem per a millorar-les, no per a aprofitar l’ocasió per a situar-nos.

Estem en una Administració Pública i ha de prevaler els principis d’IGUALTAT i IMPARCIALITAT. Però això no és així i per això sentim vergonya.

En nom dels sindicalistes de debò, demanem disculpes a tota la plantilla i tenim l’esperança que no creieu que tots som iguals i, cal ser just, dins de les mateixes sigles tampoc tothom és igual.

De la mateixa forma que fa temps es feia “política sindical”, ja que no es podia fer altra cosa, ara que es pot fer molt, s’utilitza un invent obscè, l’anomenada “Matemàtica pa pillar”. Felicitacions als creadors d’aquest manera de fer sindicalisme, amb uns “principis” perfectes i molt difícils de tocar. Primer es pacta en reunions “clandestines” els barems en funció de a qui toca “pillar”. Es reformula el concepte “formació” i s’ajusten mitjançant revisions per tal de encarrilar el tema. Posteriorment es fa una segona fase, on es maquilla tot amb un toc de vernís de legalitat consistent en un projecte de curs i entrevista i, gràcies a la tecnologia de la calculadora, s’ajusta tot per donar no sols plaça sinó també centre a elegir.

Fantàstic, alguns dels que han aconseguit places s’ho mereixen, és un treball dur i penós, el no haver-s’ho guanyat treballant als patis, passant calor i fred, jugant-se el tipus, assistint a judicis. És més complicat guanyar-s’ho a les cafeteries, o en reunions prenent café i pactant barems.

Per sort, el sistema permet que certa gent que posseeix experiència, que realment serveix per a la feina, que s’han deixat la pell en els patis, ha pogut agafar alguna de les places que els altres han deixat lliures. Malauradament, cada vegada queden menys comandaments d’aquests, dels que resolen els problemes a interior.

Cal dir també que als altres hereus de Pablo Iglesias ja els hi està be. Ens referim als de la SSPRiJJ que també col·loquen als seus (tot queda a casa, que no a la Casa del Pueblo). D’aquesta manera tenim els execrables 11 punts de formació, els 6 de l’examen i els 10 de l’entrevista. D’aquesta forma és quasi impossible competir.

Als que, per desgracia, no han agafat plaça, els hi demanem calma, us honra competir en inferioritat de condicions. Sortir amb menys 11 fa difícil arribar a la segona fase. I si heu arribat ja és tot un èxit.

Als que heu guanyat honradament dir-vos que realment vosaltres sou el veritables comandaments d’interior, els que estareu pendents dels companys de patí i els ajudareu a fer millor la seva tasca.

CSI·F, sindicat "no representatiu", segons alguns, s’enorgulleix de no ser-ho en aquestes condicions; la consciència és una cosa que es te o no, i als nostres delegats els hi agrada poder mirar als ulls dels companys sense res que amagar. No volem tenir res a veure amb això del concurs

La nostra tasca esta en posar, com hem fet, fem i farem, a disposició dels treballadors tots els recursos per a defensar els interessos legítims dels treballadors que es puguin veure afectats per aquesta mascarada de concurs. Com ja sabeu, el concurs està al contenciós.

A la major brevetat, us enviarem plantilles de recursos per a intentar minimitzar les conseqüències que tenen per a molts de vosaltres aquesta mascarada.

Quan lliurement els vareu elegir els vostres representats, suposem que no esperàveu això.

Ara toca negociar el “conveni”. Esperem que no s’apliqui ara la “matemàtica pa pillar” i seguint el “prui pro quo” (Jo et dono, tu em dones) calgui que el col·lectiu de treballadors pagui la factura.

Entretant, ningú es recorda dels interins del D, de les places de tractament, etc.

Barcelona, 4 de juliol de 2009